skip to content
 
 
 

Tractat de Lisboa

El Tractat de Lisboa atorga al Parlament Europeu nous poders legislatius de manera que, a partir d'ara, decidirà sobre la majoria de la legislació de la Unió. Més de 40 nous temes s'afegeixen als que ja es tracten pel procediment de "codecisió", entre el Parlament i el Consell.

Entre ells s'inclou l'agricultura, les polítiques energètiques, la immigració i els fons de la UE. A més, el Parlament té l'última paraula pel què fa al pressupost de la Unió. Més poder significa més responsabilitat. El Parlament, al ser l'única institució triada directament pels ciutadans, disposarà de nous mitjans que garanteixin la responsabilitat de la UE envers els seus ciutadans.

Nou Parlament Europeu: més poder, més responsabilitat

El Tractat de Lisboa atorga més poder que mai al Parlament per conformar Europa. Més poder comporta més responsabilitat envers els ciutadans, els parlaments nacionals i la Unió Europea. Cadascun dels últims tractats de la UE ha anat incrementant el poder legislatiu del
Parlament Europeu. Ara, el Tractat de Lisboa va més enllà i situa el Parlament al mateix nivell que el Consell de Ministres en el procés de decisió de la gran majoria de les lleis de la Unió.

Més poder

El Tractat de Lisboa converteix el Parlament Europeu en un legislador més fort al incloure 40 nous temes dins del procediment de "codecisió", procediment pel qual Parlament i Consell decideixen en peus d'igualtat. Entre aquestes àrees s'inclou l'agricultura, la seguretat energètica, la immigració, justícia i assumptes d'interior, salut i fons estructurals.

El Parlament assoleix, així, un paper més important a l'hora d'establir el pressupost, ja que l'antiga distinció entre despeses "obligatòries" i "no obligatòries" queda eliminada. El Parlament decidirà, per tant, sobre el pressupost total de la UE conjuntament amb el Consell.

Els Eurodiputats haurien de donar el seu consentiment a la llarga llista d'acords internacionals negociats per la Unió en àrees com la de comerç internacional.

Més responsabilitat

Un augment del poder significa també un augment de les responsabilitats. Les decisions del Parlament afectaran, més que mai, la vida dels ciutadans. L'Eurocambra també protegirà els drets fonamentals dels europeus, d'acord amb la Carta de Drets Fonamentals reflectida al Tractat de Lisboa.

Els eurodiputats tindran un nou paper en les seves relacions amb la UE i les seves institucions. A partir d'ara, el Parlament té més poder per triar el President de la Comissió Europea. Així mateix, per designar al conjunt de la Comissió, incloent a l'Alt Representant de la Unió per a la Política Exterior i Seguretat Comuna, també serà necessari el consentiment de l'Eurocambra.

Finalment, el Tractat de Lisboa atorga al Parlament un nou dret: proposar modificacions del tractat.

El Parlament Europeu i el Tractat de Lisboa en 5 punts

1. Nou Parlament Europeu: millor preparat per afrontar els reptes actuals

El Tractat de Lisboa millora la capacitat d'actuació i de pronunciament de la UE i del seu Parlament. Ara que tant Europa com la resta del món s'enfronten a nous reptes -com la globalització, els canvis demogràfics, el canvi climàtic, la seguretat energètica i el terrorisme-, cap Estat pot bregar en solitari. Europa només podrà respondre a les preocupacions dels seus ciutadans parlant amb una sola veu i mitjançant el treball conjunt fet de forma eficaç, responsable, transparent i coherent. El Tractat conforma un Parlament millor equipat per als reptes presents i futurs en una Unió Europea cada vegada més gran. Més enllà d'això, Lisboa atorga al Parlament un nou dret per a proposar futures modificacions del tractat.

2. Nou Parlament Europeu: més poders per definir Europa

Amb el Tractat de Lisboa, el Parlament Europeu tindrà més poder que mai a l'hora de conformar Europa. Amb tot el seu poder legislatiu estès a 40 noves àrees, el Parlament es converteix en un legislador equivalent al Consell de Ministres, que representa als governs dels Estats membres. Agricultura, seguretat energètica, immigració legal, justícia i assumptes d'interior, salut pública i fons estructurals, són només algunes de les àrees en les quals el Parlament adquireix total autoritat. Les seves decisions tindran, més que mai, un impacte
en el seu dia a dia.

3. Nou PE: major capacitat per controlar la despesa

D'ara endavant, el Parlament decidirà, juntament amb el Consell, sobre la totalitat del pressupost de la UE. Fins ara, l'Eurocambra no tenia l'última paraula pel que fa a les "despeses obligatòries", com són les corresponents a l'agricultura o als acords internacionals, i que suposen al voltant del 45% del pressupost de la Unió. Això canvia amb el Tractat de Lisboa, ja que el Parlament passa a ser responsable de tot el pressupost comunitari, conjuntament amb els governs dels Estats membres. El seu Parlament no només tindrà un poder decisiu a l'hora d'establir les despeses prioritàries, sinó que també tindrà major capacitat per a controlar la despesa.

4. Nou Parlament Europeu: una mica més a dir sobre qui dirigeix la UE

A l'era de Lisboa, el Parlament no només decidirà sobre el que es fa i els diners que es gasta, sinó que també tindrà alguna cosa a dir sobre quins homes o dones dirigiran la UE. El Parlament triarà el President de la Comissió Europea sobre la base de la preselecció que facin els caps d'estat i de govern de la Unió, que haurien de tenir en compte els resultats de les eleccions europees -és a dir, l'elecció dels ciutadans-. A més, també serà necessari el consentiment del Parlament per designar la nova veu d'Europa al món (cap de la política exterior), l'Alt Representant de la Unió per a la Política Exterior i Seguretat Comuna, que també serà el vicepresident de la Comissió.

5. Nou Parlament Europeu: una veu més potent per als ciutadans europeus

Més poder implica més responsabilitats. El Parlament, com la única institució de la UE triada de forma directa pels ciutadans, disposarà de noves eines per fer escoltar la veu dels 446 milions de ciutadans als quals representa i per fer que la UE respongui davant d'ells. El Parlament haurà d'assegurar-se que el nou catàleg dels ciutadans europeus sobre drets civils, polítics, econòmics i socials -la Carta de Drets Fonamentals, inclosa en el Tractat de Lisboa- sigui posat en pràctica de forma efectiva juntament amb el nou dret d'iniciativa
ciutadana, que permet a la gent exigir que es facin propostes legislatives en certs temes, sempre que estiguin protegides per, com a mínim, un milió de signatures. A més, vetllarà pel dret dels parlaments nacionals a rebutjar propostes legislatives a nivell europeu, quan es tracti de temes que es gestionen millor en l'àmbit nacional.