skip to content
 
 
Càmeres davant el Parlament Europeu
Càmeres davant el Parlament Europeu
 
20/11/2020

El 75% dels espanyols demana més competències per a la UE per tal de combatre crisis com la de la COVID-19

Enmig de la segona onada de coronavirus, fins al 69% dels espanyols està a favor de més eines financeres per a la UE per tal de pal·liar les conseqüències de la crisi.

El Parlament Europeu ha publicat avui els resultats complets de la tercera enquesta realitzada aquest any per a demanar als ciutadans europeus la seva opinió sobre la crisi del coronavirus i la seva actitud cap a la Unió Europea. Tot i que fins a un 50% dels europeus sent “incertesa” novament com a sensació principal davant l’impacte econòmic de la pandèmia, hi ha més persones que tenen una imatge positiva de la UE que a la primavera.  

Amb aquesta incertesa creixent, que arriba fins al 69% en el cas dels enquestats espanyols, fins a un 75% està d’acord que la UE ha de comptar amb més competències per a combatre la pandèmia. Així mateix, set de cada deu espanyols considera que la UE hauria de comptar amb més eines financeres per a combatre les conseqüències negatives del coronavirus, un dels països amb més percentatge, només superat per Xipre i Malta.

No obstant, per al 80% dels espanyols és imprescindible que els fons europeus només vagin a parar a estats membres amb un sistema judicial estable i un respecte absolut pels valors democràtics europeus: un sentiment compartit per una gran majoria a tots els països, amb fins al 77% en la mitjana dels 27 estats membres. Igualment, en el cas d’Espanya, els ciutadans també es mostren àmpliament a favor que aquest respecte als valors fonamentals de la UE sigui prioritari en les relacions amb països tercers: fins al 88% creu que, en les relacions de la UE amb els Estats Units, Rússia, la Xina o Turquia han de prevaler els valors de la democràcia, l’estat de dret i els drets humans.   

Respecte a quines partides el pressupost europeu ha de destinar més recursos, fins a un 68,5% considera que la prioritat ha de ser la salut pública, seguida per la recuperació econòmica i noves oportunitats per a les empreses (51,2%), ocupació i afers socials (49,1%) i investigació científica i innovació tecnològica (46,1%) en quart lloc. A nivell europeu, les prioritats són similars, tot i que en tercer lloc (37%) hi ha el canvi climàtic i la protecció mediambiental, que en el cas espanyol estaria en sisè lloc. No obstant, preguntats per si la UE ha de fer més per a assolir la neutralitat climàtica el 2050, fins a un 67% dels espanyols considera que sí, un dels percentatges més alts només superat per Xipre, Malta i Grècia.

La valoració de la UE és més positiva en comparació amb la primera enquesta d’abril/març d’aquest any 2020. La proporció d’espanyols que té una imatge positiva de la UE ha pujat progressivament, des d’un 37% a l’abril fins al 43% de l’enquesta actual. Tanmateix, una majoria d’enquestats (64%) es mostra insatisfet amb la solidaritat mostrada entre estats membres de la UE. Fins a un 80% dels enquestats ha sentit a parlar de les mesures iniciades per la UE per a combatre la pandèmia, un percentatge només superat per Romania.

Així mateix, fins a un 68% no es mostra satisfet amb les mesures implementades pel govern nacional, tot i que un percentatge similar (66%) veu justificades en algun grau les limitacions a les llibertats individuals que ha experimentat amb l’objectiu de frenar l’expansió de la pandèmia de la COVID-19.

Respecte a l’impacte de la pandèmia de la COVID-19, fins al 68% dels espanyols assegura que ha tingut algun tipus d’impacte econòmic a la seva vida (desocupació, dificultat per a pagar factures, ús d’estalvis, etc.). La situació és més acusada en el cas dels joves: fins al 77% de les persones d’entre 16 i 34 anys assegura haver experimentat algun tipus de dificultat econòmica. En cinc estats membres, més de la meitat dels enquestats afirma que els seus ingressos personals s’han vist afectats per la pandèmia. És el cas d’Espanya, a més de Xipre, Grècia, Romania i Bulgària. Al nostre país, fins al 55% ja ho ha patit i quasi el 30% assegura que els seus ingressos es veuran afectats en un futur proper.

Contexte

Des del començament de la pandèmia, el Parlament Europeu ha encarregat tres enquestes específiques per a valorar l’opinió pública europea en temps de COVID-19. La darrera enquesta es va dur a terme de manera telemàtica (i per via telefònica a Malta) per l’empresa Kantar entre el 25 de setembre i el 7 d’octubre de 2020 amb fins a 24.812 enquestats als 27 estats membres de la UE. L’enquesta està limitada a les franges d’edat 16-64 anys (16-54 en els casos de Bulgària, Txèquia, Croàcia, Eslovènia, Eslovàquia, Grècia, Hongria, Polònia, Portugal i Romania). Les quotes per gènere, edat i nivells regionals i nacionals asseguren que la mostra sigui representativa. El resultat total a nivell UE està ajustat d’acord amb la dimensió de la població de cada país enquestat.