skip to content
Càmeres davant el Parlament Europeu
Càmeres davant el Parlament Europeu
 
03/05/2022

El PE inicia la reforma electoral i advoca per una circumscripció paneuropea

• Vint-i-vuit diputats més, elegits en llistes europees geogràficament equilibrades
• Vot per correu, llindar mínim comú per a obtenir representació i un mínim de 18 anys per a ser candidat
• «Llistes cremallera» o quotes per a garantir la igualtat de gènere
• Eleccions el 9 de maig a tots els estats membres

Derrotar Putin i ajudar Ucraïna requereix unitat de la UE i suport als qui sofreixen els efectes de la guerra © European Union 2022
Amb les noves regles, a les eleccions al PE els europeus votarien candidats nacionals i paneuropeus ©Jonathan NACKSTRAND / AFP

El Parlament ha posat en marxa la reforma de l’Acta Electoral de la Unió per a convertir el que ja són vint-i-set eleccions amb normes pròpies en unes vertaderes eleccions europees.

L’Eurocambra va aprovar dimarts un informe d’iniciativa legislativa per a reformar la normativa electoral europea. El projecte de text legislatiu va ser aprovat amb 323 vots a favor, 262 en contra i 48 abstencions, i la resolució annexa va rebre 331 vots favorables, 257 de negatius i 52 abstencions.

En el sistema ideat pels eurodiputats, cada votant tindria dos vots: un per a elegir els eurodiputats a les circumscripcions nacionals i un altre per a elegir-los en la circumscripció de la Unió, dotada amb vint-i-vuit escons. Per a garantir una representació geogràfica equilibrada a les llistes paneuropees, els estats membres s’agruparien en tres categories. Les llistes de candidats per a la circumscripció de la Unió haurien de ser presentades per entitats electorals europees: coalicions de partits polítics nacionals, associacions nacionals de votants o partits polítics europeus, per exemple.

El Parlament també vol acabar amb la desigualtat de gènere i recorda que, malgrat la millora general registrada a les eleccions de 2019, alguns estats membres no han elegit ni una sola dona. El text vol imposar l’obligatorietat de les «llistes cremallera» (que alternen candidats i candidates) o de les quotes, sense que això suposi vulnerar els drets de les persones no binàries.

Altres propostes per a «europeïtzar» les eleccions són, per exemple:

  • Fixar el 9 de maig com a jornada electoral a tots els països.
  • Establir els 18 anys com l’edat mínima per a concórrer a les eleccions.
  • Imposar un llindar electoral mínim del 3,5 % dels vots emesos a les circumscripcions de més de seixanta escons.
  • Garantir l’accés de tothom a les eleccions, també de les persones que tenen una discapacitat, i permetre el vot per correu.
  • Facilitar que els electors votin pel president de la Comissió en un sistema de «candidats principals» (Spitzenkandidaten) a través de les llistes europees.

La proposta també planteja la creació d’una nova Autoritat Electoral Europea per a supervisar el procés i garantir el compliment de les noves normes.

Propers passos

Tal com estableix l’article 223 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, sobre la base de la iniciativa legislativa del Parlament, el Consell s’ha de pronunciar per unanimitat. A continuació, els canvis legals tornaran al Parlament per al vistiplau de la cambra abans de ser aprovats per part dels estats membres segons els propis ordenaments constitucionals.

Les negociacions amb el Consell de cara a la redacció de les disposicions començaran un cop els estats membres hagin adoptat una posició.

Declaració del ponent

Domènec RUIZ DEVESA (S&D, Espanya), ponent de la iniciativa, va assenyalar: «Aquesta reforma incrementarà la visibilitat dels partits polítics europeus i els permetrà (especialment als candidats de les llistes transnacionals) fer campanya a tota la UE, fet que contribuirà a generar un debat paneuropeu. La gent sabrà que estan votant llistes europees i els candidats a la presidència de la Comissió. El Parlament ha enviat un senyal clar al Consell de que és el moment de canviar la legislació electoral europea per tal que els comicis siguin un reflex de la realitat política actual».

Dimarts 3 de maig a les 17 h hi haurà una roda de premsa amb el ponent. Trobareu tota la informació sobre com seguir-la en aquest enllaç.

Antecedents

L’Acta Electoral Europea data de 1976 (va ser modificada el 2002 i el 2018, tot i que aquest darrer canvi encara no ha entrat en vigor). Conté els principis comuns que regeixen les eleccions al Parlament Europeu i que el dret dels estats membres ha de respectar en organitzar els comicis. Ara bé, la llei actual no defineix un sistema electoral uniforme aplicable a tota la Unió.